Què és una nebulosa planetària ? Estudi de cas : la nebulosa del Haltère (M27)

Les nebuloses planetàries són objectes celestes fascinants que marquen les últimes etapes de la vida de les estrelles de massa intermèdia, semblants al nostre Sol. Entre elles, la nebulosa de l’Haltère, també coneguda com a M27, destaca per la seva bellesa i per la seva accessibilitat per als astrònoms aficionats.

\n

Formació de les nebuloses planetàries

\n

Quan una estrella de tipus solar esgoti el seu combustible nuclear, travessa una fase de gegant vermell. Durant aquest període, l'estrella expulsa les seves capes externes en forma de vents estel·lars, creant una envelopa de gas en expansió. El nucli restant, convertit en una nana blanca extremadament calenta, emet una radiació ultraviolada intensa que ionitza el gas circumdant, fent-lo brillar i formant així una nebulosa planetària. Aquest procés sol durar unes desenes de milers d'anys, una etapa relativament curta a l'escala còsmica.

\n

La nebulosa de l’Haltère (M27): característiques i estructura

\n

Descoberta el 1764 per l'astrònom francès Charles Messier, la M27 és la primera nebulosa planetària identificada. Situada a la constel·lació del Petit Renard, es troba a uns 1.200 anys-lum de la Terra. Amb una magnitud aparent de 7,4, és invisible a simple vista però accessible amb instruments d'observació modestos. Les seves dimensions aparent són d'aproximadament 6,7 minuts d'arc, cosa que correspon a una mida real d'aproximadament 2,43 anys-lum. (fr.wikipedia.org)

\n

Localització de M27 al cel

\n

Per observar M27, és útil localitzar el « Triangle d'estiu », format per les estrelles brillants Vega, Deneb i Altair. La nebulosa es troba a la constel·lació del Petit Renard, a uns terços del camí entre Deneb i Altair. Una altra manera consisteix a identificar la constel·lació de la Fletxa (Sagitta) i apuntar cap a l'estrella Gamma Sagittae. En augmentar lentament la declinació uns 3,2 graus, hauria aparèixer una taca difusa: és M27. (fr.wikipedia.org)

\n

Consells d'observació per a principiants

\n

Tot i que la M27 no és visible a simple vista, és accessible amb binocles o un petit telescopi. Amb binocles 10x50, en un lloc amb poca contaminació lumínica, és possible distingir la nebulosa. Un telescopi de 150 mm de diàmetre permet observar més fàcilment el nucli brillant de la nebulosa. Per millorar l'observació, es recomana allunyar-se de les fonts de contaminació lumínica i utilitzar filtres d'interferència de tipus OIII, que augmenten el contrast de les nebuloses planetàries.

\n

Anècdotes històriques i significació del sobrenom « Haltère »

\n

Charles Messier a descobert M27 en 1764, la descrivint com una nebulosa oval sense estrelles. El sobrenom « Haltère » prové de la seva forma característica, que recorda la forma d'un haltera o d'un tros de poma. Aquesta aparença és deguda a l'estructura bipol·lar de la nebulosa, resultat de l'expulsió anisotròpica del gas per l'estrella central.

\n

Altres nebuloses a explorar

\n

Després d'haver observat la M27, els astrònoms aficionats poden interessar-se per d'altres nebuloses planetàries fascinants, com la nebulosa de l'Hèlix (NGC 7293) a la constel·lació d'Aqüari, o la nebulosa de l'Anell (M57) a la Lira. Cadascuna ofereix característiques úniques i constitueix un excel·lent tema d'estudi per als aficionats a l'astronomia.