La cometa interstel·lar 3I/ATLAS : un visitant únic al nostre sistema solar

Els cometes sempre han fascinat la humanitat, apareixent sobtadament al cel nocturn i suscitant tant admiració com misteri. Entre aquests visitants celestes, alguns provenen de més enllà del nostre sistema solar, oferint una oportunitat única d'estudiar materials formats en altres entorns estel·lars. La cometa 3I/ATLAS, descoberta el 1 de juliol de 2025, és el tercer objecte interstel·lar identificat fins al moment, després de 1I/ʻOumuamua en 2017 i 2I/Borisov en 2019. Aquest article explora la naturalesa de les cometes interstel·lars, detalla la descoberta de 3I/ATLAS i enumera les seves característiques úniques.

Les cometes interstel·lars: missatgeres d'altres mons

Les cometes interstellars són cossos celestes que travessen el nostre sistema solar, però la seva procedència és fora d'aquest. La seva trajectòria hiperbòlica indica que no estan lligades gravitacionalment al Sol, cosa que les diferencia de les cometes tradicionals. Abans del 2017, cap cometa interstel·lar no s'havia observat. La primera, 1I/ʻOumuamua, descoberta l'octubre de 2017, presentava una forma allargada inusual i una absència de coma visible, plantejant moltes preguntes sobre la seva naturalesa. En 2019, 2I/Borisov va ser identificada, semblant més a les cometes clàssiques amb una cua i una activitat cometària pronunciada.

El descobriment de 3I/ATLAS

El 1 de juliol de 2025, el sistema ATLAS (Asteroid Terrestrial-impact Last Alert System) va detectar un nou objecte al cel. Les observacions inicials van revelar una trajectòria hiperbòlica, confirmant la seva procedència interstel·lar. Anomenada 3I/ATLAS, aquesta cometa es va convertir ràpidament en l'objecte d'una atenció especial de la comunitat astronòmica. Després d'anàlisis posteriors, s'estima la seva edat en al voltant de 7 mil milions d'anys, cosa que la faria la cometa més antiga observada fins ara, precedint la formació del nostre Sistema Solar d'aproximadament 3 mil milions d'anys.

Característiques de 3I/ATLAS

El nucli de 3I/ATLAS s'estima en al voltant de 10 quilòmetres de diàmetre, cosa significativament més gran que els anteriors objectes interstel·lars observats. La seva velocitat relativa al Sol és d'uns 60 km/s (equivalents a 215 000 km/h), una velocitat suficient per escapar de la gravetat solar. A mesura que s'acosta al Sol, la cometa mostra una activitat creixent: el seu coma, un núvol de gas i pols que envolta el nucli, s'estén, i la seva cua s'allarga. Aquests fenòmens són el resultat de la sublimació de les glaceres presents al nucli sota l'efecte de la calor solar.

Trajectòria i visibilitat des de la Terra

3I/ATLAS arribarà al seu perihelí, el punt més proper de la seva òrbita al Sol, el 29 d'octubre de 2025, a una distància d'aproximadament 1,357 unitats astronòmiques (203,2 milions de quilòmetres). Passarà al punt més proper de la Terra en desembre de 2025, a una distància d'aproximadament 167 milions de milles (269 milions de quilòmetres). Tot i que la seva magnitud actual s'estima en 16,7, cosa que la fa observable només amb telescopis potents, el seu resplendor podria augmentar a mesura que s'acosti al Sol. A França, els astrònoms aficionats equipats amb telescopis podrien intentar observar-la a l'alba de novembre i desembre, segons l'evolució de la seva brillantor.

Importància científica de les cometes interstel·lars

L'estudi de 3I/ATLAS ofereix una oportunitat valuosa per comprendre la composició i els processos de formació dels sistemes planetaris diferents del nostre. Les cometes interstel·lars són considerades com a vestigis de la formació dels seus sistemes d'origen, conservant informació sobre les condicions físiques i químiques que prevalien en aquella època. En analitzar la composició de 3I/ATLAS, els científics esperen obtenir indicis sobre la diversitat d'entorns de formació planetària a la galàxia.

Properes passes de l'observació

Els astrònoms de tot el món continuen vigilant 3I/ATLAS amb l'ajuda de diversos telescopis terrestres i espacials. Es preveuen observacions espectroscòpiques per analitzar detalladament la seva composició química. A més, s'estan duent a terme esforços per modelar la seva trajectòria futura i estimar el seu potencial de brillantor, per preparar campanyes d'observació òptimes. La col·laboració internacional és essencial per treure el màxim benefici d'aquesta oportunitat rara d'estudiar un visitant interstel·lar.

En conclusió, la cometa 3I/ATLAS representa una finestra oberta als misteris de la formació dels sistemes planetaris més enllà del nostre propi Sistema Solar. El seu estudi aprofundit podria enriquir la nostra comprensió de la diversitat dels mons que poblen la nostra galàxia i, per extensió, dels nostres propis orígens còsmics.